Projecte Educatiu

"Una prova que ens indica si la intervenció educativa és encertada és la felicitat de l'infant". Maria Montessori (1870-1952)
ELS NOSTRES INICIS

Després de l'anunci de tancament de la Bressola de Càldegues (Alta Cerdanya) el conjunt de pares, de mares, de mestres i  d'altres personalitats de la comarca van creure que una altra educació era possible, que calia  redefinir un projecte nou i lluitar per la continuïtat de l'escola catalana a l'Alta Cerdanya..  
El centre va aconseguir obrir les seves portes el setembre del 2012 i es plantejà com un centre  innovador i pioner pel seu caràcter transfronterer. Una escola que viu la cultura i la llengua catalana, i que uneix l’Alta i la Baixa Cerdanya dividides per una frontera ("ratlla"), però amb molts trets en comú; els d’un mateix poble que va ser separat el 1659. 

L'escola catalana i multilingüe es presenta oberta al món i pluralista i pretén  esborrar les fronteres lingüístiques d'una comarca dividida territorialment en dos estats.

​UNA ESCOLA PLURILINGÜE

Tenint en compte els estudis que ho avalen i la nostra experiència a l’escola, creiem que un alumne és capaç d’aprendre més d’un idioma simultàniament.
La immersió lingüística és clau perquè els alumnes francòfons adquireixin les diferents llengües. 

Les llengües que s'estudien al centre són: el català, el francès, l'anglès i el castellà.

L’escola Jordi Pere Cerdà planteja oferir un ensenyament que afavoreixi el desenvolupament integral de l’individu i que s’adapti a les circumstàncies de l’entorn que ens envolta. Un ensenyament en català i en francès de qualitat, que permetrà als alumnes, el dia de demà, desenvolupar-se amb èxit dins l’àmbit social, econòmic i cultural de la nostra comarca. L’escola planteja també el treball de l’anglès, absolutament necessari ja que ens trobem emmarcats dins d’una Europa viva, i també ofereix la introducció del castellà

D’una banda, pretenem normalitzar l’ús del català a l’Alta Cerdanya i recuperar tradicions i costums que des de 1659 han anat desapareixent, deixant pas a una cultura francesa, forta i dominant. Volem promoure l'ús del català mitjançant l’educació i l’ensenyament dels més petits a l'escola.  D’altra banda, volem respondre a les necessitats lingüístiques de la comarca i oferir un ensenyament del francès com cal. Dos objectius, doncs, que es complementen, en contra del que molts podrien pensar.

Una escola com la nostra és un motor que treballa en benefici econòmic i cultural de la regió. Els infants de la Cerdanya que rebin una educació bilingüe, i fins i tot multilingüe i pluralista, podran beneficiar-se tant de la cultura i de les tradicions catalanes, com de les franceses; tindran l'opció de continuar els seus estudis tant en francès, com en català, i podran així escollir el seu camí d'entre un ampli ventall de possibilitats. 
Una escola com aquesta ajuda a eliminar “la ratlla” que ha dividit la nostra comarca i que tant ha dificultat el seu creixement. Els nens i nenes de la Cerdanya podran créixer amb moltes més oportunitats, gràcies a la nostra condició multilingüística i multicultural. 
Aquests infants tindran la possibilitat d'especialitzar-se en els seus estudis amb dues llengües més a part de la seva llengua materna, i per tant, gaudiran d'una varietat més extensa d'oportunitats laborals.  

La condició transfronterera de la nostra escola ens fa millorar com a persones i ens aporta una projecció social més enriquidora, més oberta, més europea. 
 

PRINCIPIS PEDAGÒGICS

El principi teòric fonamental que es basa la pedagogia de l’escola és el constructivisme. Considerem que l’alumne és actiu i construeix el seu aprenentatge a partir de les experiències amb el medi físic i les relacions socials. Selecciona, estructura, organitza i construeix esquemes mentals.  

La motivació durant l’aprenentatge ens recorda la importància de l’aprenentatge significatiu (Ausubel, 1963)que és el contrari del repetitiu i del mecànic, aquest aprenentatge presenta els coneixements d’una manera lògica (significativitat lògica), i es connecten amb els coneixements previs de l’alumne (significativitat psicològica). 
L’alumne ha d’estar motivat i els aprenentatges han de ser funcionals. S’estimula la memorització comprensiva en contra de la memorització repetitiva i mecànica). La informació apresa es reté durant més temps i constitueix la base per a construir i adquirir nous coneixements.  
Les teories constructivistes mantenen que la persona no és producte de l’ambient ni el resultat de les seves disposicions internes, sinó que són el resultat de la interacció dels dos factors. El coneixement no és una còpia de la realitat, sinó una construcció d’aprenentatges i una modificació dels esquemes mentals previs. La construcció es realitza quan la persona interactua amb el coneixement, amb els altres o quan és 
significatiu.

Els primers anys de vida destaquen per la importància que té el desenvolupament sensorial i motor. El nen necessita experiències amb l’entorn, que facilitin un primer coneixement del món i un desenvolupament afectiu. És vital l’adquisició del llenguatge en els primers anys de vida. Una bona estimulació, un model lingüístic adequat, les experiències viscudes, l’afecte i les relacions socials ajuden a desenvolupar un llenguatge que posarà les bases per al desenvolupament de la seva intel·ligència.  
Les classes presenten agrupaments múltiples, depenent de l’espai i del nombre d’infants. Agrupar alumnes de diferents edats proporciona l’enriquiment de la interacció social. 

Un treball per projectes que compromet i motiva els alumnes, desenvolupa l’autonomia, treballa la resolució de problemes, relaciona l’aprenentatge de l’aula amb el món real. Com planteja W. Kilpatrick (1919), els alumnes en grups, proposen, investiguen, solucionen, avaluen i comuniquen els aprenentatges. Tot això, a partir de projectes que plantegen un problema complex.  Un treball que té en compte els centres d’interès ( Decroly 1924) que parteix dels interessos i de les necessitats dels alumnes i té en compte la visió globalitzadora d’un infant, que percep la realitat com a totalitat i  que a partir de la curiositat, investiga i descobreix les parts d’un tot. 

Una educació que aprofita els recursos físics i socials, tenint en compte l’educació assistemàtica o extraescolar: l’educació que es fa amb la família, el carrer i altres instàncies socialitzadores i l’educació escolar (Dewey, 1899) Es proposen activitats i intercanvis amb altres escoles, amb les famílies, amb els veïns del poble i s’aprofita l’entorn natural i els recursos geogràfics de la zona. El que s’intenta és transferir i utilitzar la cultura escolar a la vida quotidiana i incorporar l’experiència vivencial i cultural extraescolar a l’escola. Això és un requisit fonamental perquè l’aprenentatge sigui significatiu i el creixement del nen sigui integral i equilibrat. 
Respecte al paper dels mestres: Els mestres seran facilitadors i guies del desenvolupament. Oferiran oportunitats que permetin explorar, despertar la curiositat, i animar a trobar respostes i solucions als problemes que es plantegin. Planificaran activitats estructurades que facilitin la interacció amb diferents materials educatius. 
Respectaran les necessitats dels alumnes i oferiran un ambient relaxat, de seguretat, de respecte i de confiança. S’ensenyarà als alumnes a “aprendre a aprendre” a ser conscients dels mecanismes que utilitzen per aprendre, què fan, per què ho fan, com ho fan i per a què ho fan.  
Els mestres seran observadors de les necessitats, del progressos i de les dificultats dels alumnes, avaluaran sistemàticament les activitats i la seva metodologia. Analitzaran la seva tasca docent amb esperit crític, creatiu i  de responsabilitat. Els mestres fomentaran el desenvolupament intel·lectual i creatiu, però sense deixar de banda un ajustament psicològic i una personalitat saludable. L’equip docent del centre tindrà la responsabilitat d’informar a les famílies de les activitats que duen a terme amb els seus fills, de llurs progressos i de llurs dificultats. A més, vetllaran per la implicació familiar a la vida de l’escola. 

Durant els primers anys es farà especial interès al joc com a punt de partida tant en les activitats estructurades com en les espontànies. El joc és una activitat gratificant i voluntària que implica activament al nen. Fa que el nen explori, descrigui, investigui, descobreixi, discrimini, gaudeixi, imagini, interpreti la realitat,.. Es crearan  racons de treball, joc o tallers (ordinador, contes, música treballs manuals, experimentacions, oficis, invents, joc simbòlic, construccions, disfresses...etc) i treball individualitzat. 
A més, l’escola creu en el plurilingüisme des de les primeres edats.

L’entorn escolar facilita una continuïtat de les llengües catalana i francesa fora de l’àmbit escolar. Això facilita el seu ús i la funcionalitat de les llengües apreses. “Una llengua no pot existir per si mateixa, està lligada a un aspecte social, ens vincula als altres. Apropiar-se d’una altra llengua dóna una altra visió del món” (B. Adhelilah-Bauer, 2006)
  

© 2023 by Little Tots Preschool.

Proudly created with Wix.com

  • Twitter Social Icon